Actualitat

Accessibilitat web obligatòria: a qui afecta la llei europea

Directiva (UE) 2019/882 i Llei 11/2023: serveis afectats, excepció de microempreses, WCAG 2.2, EN 301 549 i situació a Andorra amb la Llei 24/2025.

Il·lustració isomètrica d'una finestra de navegador magenta amb una icona de contrast, línies de text i un cursor, i tres blocs a sota

Des del 28 de juny de 2025 s’aplica la Directiva (UE) 2019/882, que a Espanya recull la Llei 11/2023. Obliga a fer accessibles, entre altres serveis a consumidors, el comerç electrònic, la banca i la venda de bitllets de transport. Les microempreses de serveis (menys de 10 persones i fins a 2 milions d’euros) en queden excloses. Una web que només presenta l’empresa no hi és.

Declarem l’interès: BDR Group fa desenvolupament web dins dels seus serveis d’estratègia digital. No som assessors jurídics: l’article resumeix el que diuen les normes i la seva aplicació a un cas concret l’ha de revisar un professional.

Què és l’Acta Europea d’Accessibilitat i des de quan s’aplica?

És la Directiva (UE) 2019/882, del 17 d’abril de 2019, sobre els requisits d’accessibilitat dels productes i serveis (DOUE L 151, del 7 de juny de 2019). Els estats membres l’havien de transposar abans del 28 de juny de 2022 i aplicar-la a partir del 28 de juny de 2025. A Espanya la transposa el títol I de la Llei 11/2023, de 8 de maig (BOE núm. 110, del 9 de maig de 2023), que va entrar en vigor el 28 de juny de 2025.

La llei té dues regles de transició. Els prestadors poden seguir fins al 28 de juny de 2030 amb els productes que feien servir legalment abans d’aquella data, i els contractes de serveis signats abans del 28 de juny de 2025 poden continuar sense canvis fins que expirin, amb un màxim de cinc anys.

Quins serveis afecta

El punt clau és que la llei no cobreix totes les webs: s’aplica a una llista de serveis que es presten a consumidors. L’article 2.2 de la Llei 11/2023 hi inclou les comunicacions electròniques, l’accés als serveis audiovisuals, determinats elements del transport de viatgers (webs, aplicacions mòbils i bitllets electrònics), els serveis bancaris per a consumidors, els llibres electrònics i el comerç electrònic. La llei espanyola hi afegeix elements dels subministraments d’electricitat, aigua i gas, les agències de viatges i els operadors turístics, i les xarxes socials.

La Directiva defineix el comerç electrònic com un servei prestat a distància, per web o aplicació mòbil, per mitjans electrònics i a petició individual d’un consumidor, per celebrar un contracte amb ell. Aplicat a casos habituals:

CasAfectat?Per què
Web corporativa que només presenta l’empresaNoNo és cap dels serveis de la llista
Botiga en línia que ven a consumidorsSí, si no és microempresaComerç electrònic
Reserva en línia d’un hotel o venda de forfets, abonaments o entradesProbablement sí (lectura nostra)Contracte amb un consumidor, a distància
Agència de viatges o turoperadorSí, a EspanyaArticle 2.2.h de la Llei 11/2023
Banca en línia a particularsSíServeis bancaris per a consumidors
Servei només per a empreses (B2B)No, en principiLa norma parla de serveis a consumidors

En una plataforma mixta compta la part on el consumidor contracta (lectura nostra).

Qui en queda fora: microempreses i càrrega desproporcionada

Les microempreses que presten serveis estan exemptes de complir els requisits d’accessibilitat (article 3.3 de la Llei 11/2023; article 4.5 de la Directiva). Una microempresa és la que té menys de 10 persones i un volum de negocis anual o un balanç anual que no superi els 2 milions d’euros. L’exempció afecta els serveis.

Hi ha una segona via, excepcional: l’article 16 deixa de complir un requisit si exigiria una modificació substancial del servei o una càrrega desproporcionada. L’empresa ho ha de justificar amb una avaluació documentada, conservada cinc anys, que es renova si canvia el servei i, en tot cas, cada cinc anys, i ha de fer el servei tan accessible com pugui. Queden fora també alguns continguts: multimèdia gravat i documents ofimàtics publicats abans del 28 de juny de 2025, alguns serveis de mapes, continguts de tercers que l’empresa no controla i arxius que ja no s’actualitzen (article 2.4).

Què exigeix a una web: WCAG 2.2 i EN 301 549

Els requisits de l’annex I de la Directiva són funcionals i no citen cap versió de les WCAG. La Llei 11/2023 (disposició addicional tercera) demana que les webs incloses assoleixin com a mínim el nivell mitjà dels criteris d’accessibilitat al contingut generalment reconeguts, amb la norma UNE 139803 com a referència. A més, el prestador ha d’explicar a les condicions generals com el servei compleix els requisits, mantenir-ho actualitzat i, si detecta un incompliment, corregir-lo i avisar les autoritats (article 13).

El criteri tècnic de referència és l’EN 301 549, la norma europea d’accessibilitat per a productes i serveis TIC. La versió 4.1.1 (setembre del 2026) actualitza els capítols de web, programari i documents a WCAG 2.2 i inclou un annex que la relaciona amb la Directiva 2019/882. Ara bé, només dona presumpció de conformitat quan es cita al Diari Oficial de la Unió Europea (article 17 de la Llei 11/2023). El centre AccessibleEU de la Comissió Europea indicava el 7 de setembre de 2026 que encara no és la referència legal i que continua vigent la V3.2.1, basada en WCAG 2.1 AA. A 25 d’octubre de 2026 no hem localitzat la seva cita al DOUE.

Les WCAG 2.2 són una recomanació del W3C (versió del 12 de desembre del 2024). Afegeixen 9 criteris respecte de la 2.1, n’eliminen un (4.1.1, anàlisi sintàctica) i són compatibles amb les versions anteriors: el que compleix la 2.2 compleix també la 2.1. Entre els nous, a nivell AA, hi ha la mida mínima dels elements de clic (2.5.8), les alternatives als gestos d’arrossegar (2.5.7), el focus no tapat (2.4.11) i l’autenticació accessible, sense tests cognitius (3.3.8). Al nostre parer, apuntar a WCAG 2.2 AA és la decisió segura: cobreix el que exigeix la referència actual i el que vindrà.

Qui vigila i què passa si no es compleix a Espanya

L’article 27.3 de la Llei 11/2023 deixa a les comunitats autònomes la designació de les autoritats de vigilància; no hem pogut confirmar quina és a Catalunya. Les persones consumidores, les associacions del sector de la discapacitat i altres entitats amb interès legítim poden reclamar davant l’administració i els tribunals (article 29). Les sancions es regeixen per la legislació sectorial i, si no n’hi ha, pel títol III del Reial decret legislatiu 1/2013 (article 30). No hem revisat les quanties d’aquest règim.

Situació a Andorra

Andorra té norma: la Llei 24/2025, del 13 de novembre, d’accessibilitat universal, que deroga la Llei de 1995. Vincula qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que actuï al territori andorrà (article 3). L’article 26 diu que la societat de la informació ha de ser accessible segons el disseny universal, que les entitats públiques i privades han de garantir que els seus sistemes de comunicació, també l’atenció telefònica i digital, siguin accessibles, i que la informació digital s’ha de donar en formats accessibles i amb interfícies usables i comprensibles per a persones amb discapacitat cognitiva o intel·lectual.

Falta el detall tècnic. El text no cita les WCAG ni cap altre estàndard per a webs privades; la disposició final primera obliga el Govern a aprovar en un any un reglament de condicions d’accessibilitat, i fins que ho faci s’aplica el reglament de 1995. Les sancions van de 300 a 5.000 euros per les lleus, de 5.001 a 25.000 per les greus i de 25.001 a 50.000 per les molt greus (articles 45 i 48). Abans d’obrir un expedient, l’administració ha de requerir per escrit que es corregeixi la irregularitat, en un termini de 10 dies a 2 mesos (article 50.3). La llei entra en vigor l’endemà de publicar-se al BOPA; no n’hem pogut localitzar el número.

I si una empresa andorrana ven a consumidors de la UE?

Aquí no hi ha una resposta tancada. Andorra no és a la UE, i per tant la Llei 11/2023 no la vincula per si mateixa. Però ni la Directiva ni la llei espanyola, en els textos que hem revisat, fan una excepció per als prestadors establerts fora de la UE: parlen de serveis que es presten a consumidors, i la llei espanyola preveu informar les autoritats de l’Estat on es presta el servei (article 13.7). No hem trobat cap aclariment oficial. La prudència ens fa recomanar que una empresa andorrana amb botiga en línia dirigida a consumidors d’Espanya o de la UE se la plantegi com a afectada i ho consulti amb un assessor, sobretot si no és microempresa.

Què revisar primer

  • Navegació completa amb teclat i focus visible.
  • Contrast del text i mida suficient dels botons.
  • Textos alternatius a les imatges i subtítols als vídeos.
  • Etiquetes als camps dels formularis i missatges d’error comprensibles, sobretot a la cistella i al pagament.
  • Inici de sessió que no exigeixi recordar o transcriure codis sense alternativa.
  • Idioma de la pàgina indicat i estructura de títols coherent.
  • Informació d’accessibilitat a les condicions generals i un canal per comunicar problemes.

Què fer ara

  1. Decideix si el teu servei és a la llista: venda a consumidors, reserves, banca, transport, agència de viatges.
  2. Comprova si ets microempresa (menys de 10 persones i fins a 2 milions d’euros de volum de negocis o de balanç).
  3. Audita la teva web o botiga contra WCAG 2.2 AA, començant pel recorregut de compra.
  4. Prepara la informació d’accessibilitat per a les condicions generals i un procediment per corregir incidències.
  5. Si ets d’Andorra, planifica-ho ja i segueix el reglament que ha de desplegar la Llei 24/2025.

Preguntes freqüents

La meva web corporativa sense botiga està afectada?

No hi és, perquè només presenta l’empresa. A Andorra, però, la Llei 24/2025 s’aplica a la comunicació digital de les entitats, i una web accessible arriba a més gent.

Si tinc menys de 10 persones, quedo exempt?

Si també compleixes el límit de 2 milions d’euros de volum de negocis o de balanç, i ets prestador de serveis, sí (article 3.3). Si no, no.

Cal complir WCAG 2.1 o 2.2?

La referència europea vigent encara és la de WCAG 2.1 AA, però la nova versió ja usa la 2.2, que inclou la 2.1. Recomanem la 2.2.

Quines sancions hi ha a Andorra?

De 300 a 50.000 euros segons la gravetat (article 48 de la Llei 24/2025), amb un requeriment previ de correcció.

Fonts

Vols revisar si la teva web compleix?

Pots veure els serveis de web i estratègia digital de BDR Group a Serveis, estratègia digital i web.

Torna a Actualitat

Actualitat

Articles relacionats