Actualitat

Migrar al cloud sense aturar l’operativa: fases i riscos

Com migrar servidors i aplicacions al cloud sense aturar l’activitat: inventari, prioritats, proves, finestra de tall, tornada enrere i seguiment.

Il·lustració isomètrica d'un servidor blau de dos mòduls que envia una fila de cubs cap a un gran núvol magenta

Una migració al cloud no atura l’empresa si es fa per fases: inventari i dependències, prioritats, proves en un entorn paral·lel, un tall en una finestra pactada, un pla de tornada enrere assajat i seguiment posterior. Les aturades llargues solen venir d’una dependència que ningú no tenia anotada o d’una tornada enrere que no s’havia provat.

Declarem l’interès: BDR Group ofereix cloud gestionat amb Andorra Cloud, amb datacenter a Andorra, i la migració de dades i serveis forma part del servei. Les pautes que segueixen vénen de marcs de migració publicats i valen amb qualsevol proveïdor.

Quines fases té una migració al cloud?

Els marcs de migració dels grans proveïdors de cloud coincideixen en l’esquema, i els fem servir només per als conceptes. AWS el descriu en tres fases (avaluar, mobilitzar i migrar) i Microsoft en cinc passos (planificar, preparar, executar, optimitzar i donar de baixa l’origen). Per a una pime ho traduïm així:

Esquema de les sis fases d'una migració al cloud: inventari i dependències, prioritat per onades, proves en un entorn de prova, tall en una finestra pactada, tornada enrere assajada i seguiment fins a estabilitzar l'entorn.
FaseQuè es decideixQuè es lliura
1. Inventari i dependènciesQuè hi ha, què depèn de què i quines dades són personalsLlista d’aplicacions, dades i connexions
2. PrioritatEn quin ordre es mou cada cosaCalendari per onades
3. ProvesSi tot funciona al destí abans de tocar produccióEntorn de prova validat
4. TallQuan i com passen els usuaris al sistema nouFinestra pactada i guió
5. Tornada enrereQuan es desfà el canvi i comCriteris i passos assajats
6. DesprésSeguiment, còpies, costos i baixa de l’origenEntorn estabilitzat

Inventari i dependències: què cal saber abans de tocar res

L’inventari és la part menys vistosa i la que més talls evita. Microsoft distingeix tres tipus de dependència: directes (necessiten comunicació immediata i poca latència), indirectes (interaccions ocasionals) i de negoci (relacions organitzatives). Recomana agrupar les càrregues que comparteixen base de dades, API, autenticació o xarxa i moure-les juntes, també quan hi ha dubte sobre si una dependència és crítica.

Què convé anotar:

  • Servidors i aplicacions, amb el responsable de cada una i què passa si cauen.
  • Dades: volum, ubicació i si inclouen dades personals.
  • Connexions: DNS, correu, certificats, VPN, integracions amb tercers i tasques programades.
  • Autenticació i comptes d’usuari.
  • Còpies actuals i qui sap restaurar-les.

INCIBE recomana també decidir abans quines dades poden pujar al núvol, amb una política de classificació de la informació. Aquesta classificació respon la pregunta legal: on poden estar les dades personals.

Prioritat: què es mou primer

La guia de Google Cloud per planificar onades proposa ordenar les aplicacions per valor i esforç. La primera onada ha de ser d’aplicacions no crítiques, amb poques dependències, sense requisits especials de compliment i que tolerin una finestra de tall. Microsoft hi afegeix moure abans els entorns de desenvolupament i de proves, que serveixen per assajar el procés, i incloure en cada onada primerenca una o dues càrregues complexes per descobrir els problemes aviat.

Les dates també compten. Microsoft aconsella evitar tancaments financers, llançaments de producte i temporades altes. A Andorra i a Catalunya això vol dir mirar el calendari propi: la temporada d’esquí i la turística, les campanyes de comerç i els tancaments fiscals i comptables. Un tall que a l’octubre és un contratemps, al desembre pot ser una pèrdua de vendes.

Proves: dades, connexions i restauració

Abans del tall, tot s’ha de provar al destí amb una còpia real. Microsoft recomana validar la integritat de les dades (comptar files és una comprovació ràpida; per a una validació més fonda, sumes de verificació i hash), provar l’aplicació de punta a punta, amb informes, integracions i validació de les còpies, i que els responsables de cada procés confirmin que funciona. Convé que ho provi qui treballa amb el sistema cada dia: si no, ho provarà el primer dilluns.

La finestra de tall: amb parada curta o gairebé sense parada

Microsoft descriu dos mètodes. La migració amb parada és més simple, perquè no exigeix sincronització en temps real, i encaixa en càrregues que toleren una interrupció planificada. La de parada gairebé nul·la manté el servei amb replicació contínua de dades, però és més complexa i s’ha de provar abans. Al nostre parer, per a la majoria de pimes una finestra planificada d’unes hores, de nit o en cap de setmana, és més senzilla i més segura; la replicació només compensa en sistemes que no poden parar.

Un guió de tall habitual, segons les guies de Microsoft:

  1. Congelar els canvis a l’origen, amb un procediment per als d’emergència.
  2. Aturar les escriptures i fer la sincronització final.
  3. Validar dades i funcions crítiques.
  4. Redirigir el trànsit (DNS i equilibradors de càrrega).
  5. Vigilar rendiment, errors i accés dels usuaris les primeres 24 a 48 hores.

La documentació d’Azure Kubernetes Service afegeix dues precaucions que valen en general: preparar la reducció del TTL del DNS almenys 24 a 48 hores abans del tall (per exemple, a 30 segons) i tenir els certificats TLS preparats al destí abans de moure el trànsit.

Pla de tornada enrere: s’escriu abans del tall

Un pla de tornada enrere permet decidir amb serenitat a les tres de la matinada. Microsoft demana definir amb el negoci què és un desplegament fallit (comprovacions de salut, rendiment, seguretat, mètriques no assolides), amb llindars concrets, i provar els passos de reversió en un entorn de prova. Recomana mantenir l’origen disponible com a reserva durant l’estabilització, amb capacitat de revertir el DNS, i tenir per escrit qui té autoritat per ordenar la tornada enrere. Un límit: les memòries cau de DNS fan que la tornada no sigui instantània fins que caduqui el TTL.

Comunicació interna: qui sap què i quan

Segons Microsoft, abans del tall cal distribuir un calendari amb l’hora, l’impacte previst, les responsabilitats, les contingències i els contactes, confirmar que hi ha suport tècnic tota la finestra i fer una revisió prèvia amb els equips de suport. A la pràctica: que cada persona sàpiga què canvia al seu lloc de treball (accessos, unitats de xarxa, impressores), a qui truca si falla i quan es dona la migració per tancada. L’èxit s’anuncia només després de validar-lo amb els responsables de cada procés.

Després de migrar: el que sovint es deixa per després

  • Seguiment i suport reforçat els primers dies, i inventari actualitzat amb el nou entorn.
  • Còpies del sistema nou. L’ENISA, a la guia de seguretat al cloud per a pimes, adverteix que el proveïdor pot no fer còpies automàtiques de totes les dades i que cal avaluar quines fa i si en calen de pròpies. Configura-les i prova una restauració.
  • Costos. La mateixa guia recomana comprovar com escala el servei amb l’ús i quin cost té, i cita factures inesperades per servidors oblidats en marxa o per transferències de dades.
  • Baixa de l’origen només quan es compleixin els criteris d’estabilitat. INCIBE inclou els esborrats segurs entre les mesures per a la informació.
  • Pla de sortida. L’ENISA recomana plans per marxar a un altre proveïdor, còpies regulars en format estàndard i proves periòdiques que la migració funciona.

Riscos principals i com es redueixen

RiscCom es veuQuè el redueix
Dependència oblidadaUna funció falla després del tallInventari complet i proves amb els responsables
Dades diferents entre origen i destíImports o registres que no quadrenEscriptures aturades, sincronització final, sumes de verificació
Tall més llarg del previstS’acaba la finestra i la migració noHora límit de tornada enrere fixada abans
Memòria cau de DNSAlguns usuaris continuen a l’entorn vellTTL baix amb 24 a 48 hores d’antelació
Dependència del proveïdorSortir costa temps i dinersFormats estàndard i pla de sortida provat

Si la migració inclou dades personals, el proveïdor cloud és encarregat del tractament: cal un contracte escrit amb instruccions documentades i control dels subencarregats (article 31 de la Llei 29/2021 a Andorra; article 28 del RGPD a la UE). L’article 35.1.c i d de la Llei 29/2021 demana poder restaurar l’accés a les dades amb rapidesa i verificar regularment que les mesures funcionen: la prova de restauració posterior a la migració ho acredita.

La ubicació condiciona les transferències. Una empresa andorrana pot contractar un cloud a la UE sense tràmit específic, perquè la Llei 29/2021 considera adequats els estats membres (article 43.2); la resta de països exigeixen adequació o garanties (articles 42 a 44). En sentit contrari, la Comissió Europea va concloure el 15 de gener de 2024 (COM(2024) 7 final) que Andorra continua oferint un nivell de protecció adequat: una empresa de Catalunya pot migrar dades a un datacenter andorrà amb el contracte d’encarregat corresponent.

Què fer ara

  1. Fes l’inventari d’aplicacions, dades, connexions i responsables, i marca què conté dades personals.
  2. Classifica la informació: què pot anar al cloud i amb quines condicions.
  3. Tria una primera càrrega senzilla i un entorn de prova, i fixa el calendari fora de la teva temporada alta.
  4. Escriu i assaja el guió de tall i el pla de tornada enrere, amb criteris i una hora límit.
  5. Comunica el calendari a l’equip i defineix qui decideix, el dia del tall, continuar o desfer.

Preguntes freqüents

Es pot migrar al cloud sense cap interrupció?

Hi ha una via, la replicació contínua amb un tall final de pocs minuts, però és més complexa i s’ha de provar. Per a moltes empreses és raonable acceptar una parada curta i planificada, avisada amb antelació.

Quant dura una migració?

Depèn de l’inventari, del volum de dades i de les dependències. Cap dels marcs consultats fixa terminis generals, i tampoc en donem: es calculen un cop fet l’inventari.

Què fem si el tall surt malament?

S’apliquen els criteris del pla, es torna al sistema d’origen, que s’ha mantingut, i es comprova que tot funciona. Després s’analitza què ha fallat abans de tornar-ho a provar.

Cal avisar els clients?

Si el tall pot afectar un servei que ells fan servir, sí, amb antelació. Si hi ha un incident amb dades personals, s’apliquen a més els terminis de notificació de la normativa de protecció de dades.

Fonts

Vols saber en quin punt és la teva infraestructura?

Si estàs valorant una migració, comença per la fitxa del servei: Cloud empresarial gestionat a Andorra. Els serveis en detall són a Andorra Cloud, que ofereix una auditoria cloud gratuïta com a primer pas.

Torna a Actualitat

Actualitat

Articles relacionats